17/03/2013

Casal Borja
C/Llaceres 30
Sant Cugat del Vallès

Com arribar-hi

Consulta el tríptic de la trobada

Per iniciar la reflexió publiquem la introducció fraterna d’en Pere Casaldàliga.

A l’Agenda 2012 ens preguntàvem quina Humanitat podem i volem ser, quina vida podem i volem viure, quina convivència anhelem. Aquesta Agenda del 2013 aterra en el camp de batalla de l’Economia, on es decideix la voluntat i la possibilitat de viure i de conviure tota la Humanitat amb veritable dignitat humana.

L’Agenda aborda L’Altra Economia. Que no és pas per a res un tema nou, sinó que empalma amb la lluita utòpica de tanta Humanitat, en moviments i revolucions, amb diferents noms, però en la recerca de la justícia, contra la fam i l’esclavitud, contra tots els règims polítics que han negat el sòl i el pa a la majoria de la Humanitat una.

Parlem de L’Altra Economia, altra de veritat, radicalment alternativa, no pas simplement de <reformes econòmiques>. De reformismes barats el Déu de la Vida ens en lliuri. L’Altra Economia no pot pas ser només econòmica; ha de ser integral, ecològica, intercultural, al servei del Bon Viure i del Bon Conviure, en la construcció de la plenitud humana, desmuntant l’estructura econòmica actual que està exclusivament al servei del mercat total, apàtrida, homicida de persones, genocida de pobles. Somiem amb un canvi sistèmic que atengui les necessitats i aspiracions de tota la Família Humana reunida a la casa comuna, l’Oikos. <Oiko-nomia> és l’administració de la casa, que té com a llei la fraternitat/sororitat.

Aquesta economia només pot esdevenir-se a partir d’una consciència humana i humanitzadora que rebutgi la desigualtat escandalosa en la qual està estructurada la societat actual. Una Economia per a totes les persones i per a tots els pobles, en comunió de lluites i esperances. Com somiava aquell camperol per als seus nou fills: <més o menys per a tots>. A nivell de família, de veïnat, de ciutat, de país, de continent, de món. Sempre a partir dels pobres i exclosos; construint des de la terra el Poble, des de la seva suor, des del seu crit i el seu cant, des de la sang vessada per tantes multituds de màrtirs testimonis.

Els informes del PNUD ens estan recordant que el 20% més ric de la població mundial absorbeix el 80% de les riqueses mundials, i que el 20% més pobre s’ha d’acontentar amb l’1,6%. Segons Noam Chomsky, 230 famílies són posseïdores del 80% de la riquesa mundial. Mentre continuïn aquestes xifres de desigualtat monstruosa no hi haurà pau ni justícia al món.

L’economia altra ha de ser la socialització dels bens majors, que són patrimoni de tota la Humanitat: la terra, l’aigua, la vivenda, la salut, l’educació, el treball, la comunicació, la mobilitat...

L’economia de mercat especulativa, financera, regeix el món i així tot està sotmès a la macrodictadura de l’economia capitalista neoliberal. En comptes d’una política social s’ha imposat el mercat total i la seva economia especulativa financera globalitzada.

La civilització que avui ens domina és l’estructuració capitalista de l’egoisme, de la prepotència, de l’exclusió, de la fam, de la mort abans d’hora i per causes iniqües...

El teòleg màrtir Ellacuría propugnava <la civilització de la pobresa>. Jo la traduïa com <la civilització de la sobrietat compartida>. Si continuem fent del lucre a qualsevol cost la pauta de l’economia, seguiran creixent la fam, la misèria, la violència, la depredació. El creixement capitalista neoliberal només es pot vèncer amb un <decreixement> harmònic i mundial. <El Bon Viure i el Bon Conviure> exigeixen i possibiliten que la Humanitat creixi veritablement, humanitzant-se en tots els àmbits.

<Humanitzar la Humanitat> és la consigna. Ecològicament, pluriculturalment, iguals i diferents a la Casa Comuna, l’Oikos. A la llum de la fe religiosa, sobretot, aquesta economia altra serà una veritable espiritualitat: de compassió solidària amb tots els caiguts al marge del camí; d’indignació profètica davant tots els ídols de mentida i de mort; de convivència amorosa amb tots els éssers. Suposa una autèntica conversió al Misteri de la Vida, al Déu d’aquest Misteri, a l’Oikos que cohabitem. Es dirà que és utopia; i ho és. Una utopia legítima si es viu dia a dia construint-la a base d’amor i d’esperança. És una economia-utopia que s’ha d’anar inventant des de la pràctica diària. Obligarà a reveure a fons la noció i la pràctica de la propietat privada, tinguda com a sacra i il·limitada. Les Religions, l’Església concretament, han servit per justificar l’entronització d’una propietat privada que és privativa i privadora.

En els primers temps de l’Església, en contrapartida, aquells venerables bisbes teòlegs dictaminaven categòricament: <allò que et sobra no és teu>. Acumulant en poques mans i excloent les majories, la propietat privada ve a ser una guerra a mort entre els opressors i els oprimits, que diria el teòleg Comblin, entre els que tenen i els que no tenen, que diria Cervantes. En llenguatge bíblico-teològic tenim la paraula clau per parlar de l’Altra Economia, veritablement altra: el Regne, l’economia del Regne. Obsessió de Jesús de Natzaret, revolució total de les estructures personals i socials. Utopia necessària, <obligatòria>, perquè és la proposta del mateix Déu de la Vida, Pare-Mare de tota la família humana. Pere Casaldàliga

Programa

10:00 h. Inscripcions i recollida de documentació.
10:30 h. Benvinguda.
10:45 h. Ponència i col.loqui: LA BASE DE L’ECONOMIA SÓN LES PERSONES, NO EL DINER a càrrec d'Arcadi Oliveres
12:15 h. Cafè
12:45 h. DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA; la sèrie sobre Pere Casaldàliga.
Aquest estiu s’ha dut a terme, a Sao Felix do Araguaia, el rodatge d’una mini-sèrie sobre Pere Casaldàliga. Basada en la novel.la del mateix nom, relata els primers anys d'en Pere a Brasil.
Amb la participació de Francesc Escribano (autor del llibre i productor), Oriol Ferrer (director de la sèrie) i dels actors: Eduard Fernández, Clara Segura, Mònica López, Kai Puig...

Missatge de Pere Casaldàliga

14:30 h. Dinar
16:00 h. RECORDANT ELS 25 ANYS DE TROBADES
16:30 h. CONCERT: càrrec de CARLES CASES piano i QUERALT ROCA clarinet
18:00 h. Eucaristia

09/02/2013

L’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga celebra la tornada a casa del Bisbe Pere. Agraïm tot el suport rebut, i les mostres de solidaritat amb el bisbe Casaldàliga i amb el poble Xavante.

El Bisbe Pere està de nou a casa, a Sâo Felix d’Araguaia la desintrusió de les terres de Marâiwatsédé  s’està realitzant sota control de la Policia Federal, les famílies que tenen dret de Reforma Agrària es van instal·lant en terres apropiades cedides pel Govern i a Sâo Félix el clima de tensió està controlat, el que ha possibilitat que el Bisbe Pere pugui començar el nou any al costat del seu poble.

Són moltes les mostres de suport que han arribat i estem convençuts de que el ressò internacional ha contribuït a que el procés de retorn de les terres al poble Xavante vagi endavant.

Aquest suport internacional a la causa indígena és molt important i cal que continuï,  cal vetllar  perquè siguin reconeguts els Drets de tots el Pobles Indígenes.

Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga.
Barcelona-Catalunya

Barcelona, 31 de desembre de 2012

27/12/2012

Nota de solidaritat amb Dom Pedro Casaldàliga

Al acostar-se la desocupació de la Terra Indígena Marâiwatsèdè, després de més de 20 anys d’invasió, quan els no indígenes han de ser retirats d’aquesta àrea, es multipliquen les manifestacions de fazendeiros, polítics i dels propis mitjans de comunicació contra l’acció de la justícia.

En aquest moment de desesperació, una de les persones de més rellevància que els invasors i els que els defensen veuen és Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia, a qui volen, de manera irresponsable i sense escrúpols, imputar la responsabilitat per la demarcació de l’àrea Xavante a les terres del Posto da Mata.

Les entitats que signem aquesta nota volen exterioritzar la nostra més estricta solidaritat a Dom Pedro. Des del moment que va trepitjar aquesta terra de l’Araguaia i més exactament, des de que va ser consagrat bisbe de la Prelazia de Sâo Félix do Araguaia, la seva acció sempre va ser en defensa dels
interessos dels més pobres, els pobles indígenes, els posseiros i els peons. Tots sabem que Dom Pedro i la Prelazia sempre han donat suport a totes les ocupacions de terra pels posseiros i els sense terra i com aquestes ocupacions han sigut el suport que ha possibilitat la creació de la majoria dels municipis de la regió.

En relació a la terra indígena Marâiwatsèdè, dels Xavantes, els primers habitants de la regió en les dècades de 1930, 40 i 50 són testimonis de la presència dels indígenes a la regió i com ells rondaven per tota l’àrea. Va ser amb l’arribada de les empreses agropecuàries, a la dècada del 1960, amb el suport del govern militar, que la Suiá Missu es va establir a les proximitats d’una de les aldees i fins i tot va aconseguir el suport del Servei de Protecció a l’indi per veure’s lliure de la presència dels indígenes. La premsa nacional va donar la notícia que 289 Xavantes de la regió que van ser transportats en avions de la FAB, el 1966, cap a l’aldea de Sant Marcos, en el municipi de Barra do Garças.

El 1992, la AGIP, empresa italiana que havia comprat la Suia Missu de les mans de la família Ometto, es va voler desfer d’aquestes terres. En ocasió de l’ECO-92, sota pressió fins i tot internacional, l’empresa va destinar 165.000 hectàrees pels Xavantes que, durant tot aquest temps, somiaven en tornar a la terra d’on havien estat expulsats. Immediatament terratinents i polítics de la regió van fer una gran campanya per ocupar l’àrea que havia estat reservada als Xavantes, precisament per impedir que ells retornessin. El dia 20 de juny de 1992, algunes àrees havien estat ocupades i es va fer una reunió al Posto da Mata, a la que hi van participar polítics de Sâo Félix do Araguaia i d’Alto Boa Vista i també hi havia periodistes. La reunió va ser tota gravada. Les converses deixen ben clar que la invasió de l’àrea era per impedir la tornada dels Xavantes. “Si la població ha cregut correcte prendre aquestes terres en lloc de donar-la als indis, nosaltres hem de donar suport al poble” (José Antônio de Almeida- Bau, aldalde de Sâo Félix do Araguaia). “La finalitat d’aquesta reunió és intentar organitzar millor als posseiros que estan dins de l’àrea... Si es tracta de col·locar l’indi en el seu habitat natural, l’hem d’enviar cap a Jacareacanga, o l’Amazones, o al Pará...” (Osmar Kalil – Mazim, candidat a l’alcaldia de Alto Boa Vista). Nosaltres ajudem fins que tots els posseiros d’aquí siguin situats... Ha arribat un punt, o nosaltres o ells (els Xavante) perquè nosaltres tenim el dret... Diuen que aquí tenim molts indis? Aquells que estan preocupats amb l’assentament dels indis. Hi ha un munt de països que no tenen indis. Podem portar-ne la meitat... A Itàlia tenen indis? No, no en tenen! Porta’ls! Porta’ls cap allà! Carrega cap allà! Ara, no vinguis a jugar amb nosaltres, no... (Filemon Costa Limoeiro, en aquella època era funcionari del Fòrum de Sâo Félix do Araguaia.

L’Àrea reservada pels Xavante va ser tota ocupada pels fazendeiros, polítics i comerciants. Molt petits van ser incentivats i recolzats a ocupar algunes petites àrees per donar cobertura als grans. El govern de la República, però estava actuant i després, el 1993, va declarar l'àrea com terra indígena que va ser demarcada i aprovada el 1998 pel president Cardoso. No és fins ara que la justícia està reconeixent de manera definitiva el dret major dels indis. El que D. Pedro sempre ha demanat, en relació a aquesta terra, ha estat que els petits que van entrar enganyats, fossin assentats en altres terres de Reformes Agràries. Però el que es veu, tan abans com ara, és que els petits continuen sent utilitzats pels grans i pels polítics amb la intenció de no garantir als pobles indígenes un dret que els hi és reconegut per la Constitució Brasilera.

Una vegada més, volem manifestar la nostra solidaritat a Dom Pedro i denunciar aquesta mentida per part d’aquells que intenten eximir-se de la seva responsabilitat sobre la situació de sofriment, tensió i amenaça de violència que ells mateixos van crear, passant aquesta responsabilitat als nostre bisbe
emèrit.

5 de desembre de 2012

Conselho Indigenista Missionário – CIMI - Brasília
Comissão Pastoral da Terra – CPT - Goiânia
Escritório de Direitos Humanos da Prelazia de São Félix do Araguaia – São Félix do Araguaia
Associação de Educação e Assistência Social Nossa Senhora da Assunção – ANSA – São Félix do Araguaia
Instituto Humana Raça Fêmina – Inhurafe – São Félix do Araguaia
Associação Terra Viva – Porto Alegre do Norte
Associação Alvorada – Vila Rica
Associação de Artesanato Arte Nossa – São Félix do Araguaia
Grupo de Pesquisa Movimentos Sociais e Educação - GPMSE - Cuiabá
Associação Brasileira de Homeopatia Popular – ABHP - Cuiabá
Fórum de Direitos Humanos e da Terra de Mato Grosso - FDHT - Cuiabá
Fórum Matogrossense de Meio Ambiente e Desenvolvimento – FORMAD - Cuiabá
Centro Burnier Fé e Justiça – CBFJ - Cuiabá
Instituto Caracol – ICARACOL - Cuiabá
Rede de Educação Ambiental de Mato Grosso – REMTEA - Cuiabá

Pàgines