01/12/2013

Encara «no hi ha lloc per a ells»,
ni a Betlem ni a Lampedusa.

Nadal és  un sarcasme?

«Si el teu Regne no és d’aquest món»
què véns a fer aquí,
subversiu, esgarriacries?

Per ser el  Déu-amb–nosaltres

has de ser-ho en la impotència,

amb els pobres de la terra,

així, petit, així,

nu de tota glòria,

sense altre poder que el fracàs,

sense altre lloc que la mort,

però sabent que el Regne,

és el somni del teu Pare,

i també és el nostre somni.

Encara hi ha Nadal,

en la Pau de l’Esperança,

en la vida compartida, en la lluita solidària,

¡Regne endins, Regne endins!

 

                                                                                                              Nadal 2013

                                                                                  Any Nou 2014

Pere Casaldàliga    

17/09/2013

El dia 24 de setembre rebíem la notícia de la mort/ressurrecció  de la Genoveva - Veva - monja francesa de les Germanetes de Jesús que durant més de 60 anys va conviure amb els Indis Tapirapés. Impulsora d'un nou fer missioner amb els indígenes i que va ser l'ànima en el naixement de CIMI (Consell Indigenista Missioner).

Hem fet arribar aquest missatge a la prelazia de Sao Fèlix:

Benvolguts/des germans/es de Caminada de la Prelazia de Sao Felix do Araguaia,

Tots /es els que la vam conèixer i inclús compartir amb ella, hem d’agraïr aquesta VIDA tan plena. Segur que ja en la Pasqua continuarà lluitant i celebrant les conquestes del poble Tapirapé i  de tots els Indígenes. Que el seu exemple ens serveixi per continuar sent solidaris amb les Causes del Regne.

Una abraçada!
As. Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga

17/03/2013

Casal Borja
C/Llaceres 30
Sant Cugat del Vallès

Com arribar-hi

Consulta el tríptic de la trobada

Per iniciar la reflexió publiquem la introducció fraterna d’en Pere Casaldàliga.

A l’Agenda 2012 ens preguntàvem quina Humanitat podem i volem ser, quina vida podem i volem viure, quina convivència anhelem. Aquesta Agenda del 2013 aterra en el camp de batalla de l’Economia, on es decideix la voluntat i la possibilitat de viure i de conviure tota la Humanitat amb veritable dignitat humana.

L’Agenda aborda L’Altra Economia. Que no és pas per a res un tema nou, sinó que empalma amb la lluita utòpica de tanta Humanitat, en moviments i revolucions, amb diferents noms, però en la recerca de la justícia, contra la fam i l’esclavitud, contra tots els règims polítics que han negat el sòl i el pa a la majoria de la Humanitat una.

Parlem de L’Altra Economia, altra de veritat, radicalment alternativa, no pas simplement de <reformes econòmiques>. De reformismes barats el Déu de la Vida ens en lliuri. L’Altra Economia no pot pas ser només econòmica; ha de ser integral, ecològica, intercultural, al servei del Bon Viure i del Bon Conviure, en la construcció de la plenitud humana, desmuntant l’estructura econòmica actual que està exclusivament al servei del mercat total, apàtrida, homicida de persones, genocida de pobles. Somiem amb un canvi sistèmic que atengui les necessitats i aspiracions de tota la Família Humana reunida a la casa comuna, l’Oikos. <Oiko-nomia> és l’administració de la casa, que té com a llei la fraternitat/sororitat.

Aquesta economia només pot esdevenir-se a partir d’una consciència humana i humanitzadora que rebutgi la desigualtat escandalosa en la qual està estructurada la societat actual. Una Economia per a totes les persones i per a tots els pobles, en comunió de lluites i esperances. Com somiava aquell camperol per als seus nou fills: <més o menys per a tots>. A nivell de família, de veïnat, de ciutat, de país, de continent, de món. Sempre a partir dels pobres i exclosos; construint des de la terra el Poble, des de la seva suor, des del seu crit i el seu cant, des de la sang vessada per tantes multituds de màrtirs testimonis.

Els informes del PNUD ens estan recordant que el 20% més ric de la població mundial absorbeix el 80% de les riqueses mundials, i que el 20% més pobre s’ha d’acontentar amb l’1,6%. Segons Noam Chomsky, 230 famílies són posseïdores del 80% de la riquesa mundial. Mentre continuïn aquestes xifres de desigualtat monstruosa no hi haurà pau ni justícia al món.

L’economia altra ha de ser la socialització dels bens majors, que són patrimoni de tota la Humanitat: la terra, l’aigua, la vivenda, la salut, l’educació, el treball, la comunicació, la mobilitat...

L’economia de mercat especulativa, financera, regeix el món i així tot està sotmès a la macrodictadura de l’economia capitalista neoliberal. En comptes d’una política social s’ha imposat el mercat total i la seva economia especulativa financera globalitzada.

La civilització que avui ens domina és l’estructuració capitalista de l’egoisme, de la prepotència, de l’exclusió, de la fam, de la mort abans d’hora i per causes iniqües...

El teòleg màrtir Ellacuría propugnava <la civilització de la pobresa>. Jo la traduïa com <la civilització de la sobrietat compartida>. Si continuem fent del lucre a qualsevol cost la pauta de l’economia, seguiran creixent la fam, la misèria, la violència, la depredació. El creixement capitalista neoliberal només es pot vèncer amb un <decreixement> harmònic i mundial. <El Bon Viure i el Bon Conviure> exigeixen i possibiliten que la Humanitat creixi veritablement, humanitzant-se en tots els àmbits.

<Humanitzar la Humanitat> és la consigna. Ecològicament, pluriculturalment, iguals i diferents a la Casa Comuna, l’Oikos. A la llum de la fe religiosa, sobretot, aquesta economia altra serà una veritable espiritualitat: de compassió solidària amb tots els caiguts al marge del camí; d’indignació profètica davant tots els ídols de mentida i de mort; de convivència amorosa amb tots els éssers. Suposa una autèntica conversió al Misteri de la Vida, al Déu d’aquest Misteri, a l’Oikos que cohabitem. Es dirà que és utopia; i ho és. Una utopia legítima si es viu dia a dia construint-la a base d’amor i d’esperança. És una economia-utopia que s’ha d’anar inventant des de la pràctica diària. Obligarà a reveure a fons la noció i la pràctica de la propietat privada, tinguda com a sacra i il·limitada. Les Religions, l’Església concretament, han servit per justificar l’entronització d’una propietat privada que és privativa i privadora.

En els primers temps de l’Església, en contrapartida, aquells venerables bisbes teòlegs dictaminaven categòricament: <allò que et sobra no és teu>. Acumulant en poques mans i excloent les majories, la propietat privada ve a ser una guerra a mort entre els opressors i els oprimits, que diria el teòleg Comblin, entre els que tenen i els que no tenen, que diria Cervantes. En llenguatge bíblico-teològic tenim la paraula clau per parlar de l’Altra Economia, veritablement altra: el Regne, l’economia del Regne. Obsessió de Jesús de Natzaret, revolució total de les estructures personals i socials. Utopia necessària, <obligatòria>, perquè és la proposta del mateix Déu de la Vida, Pare-Mare de tota la família humana. Pere Casaldàliga

Programa

10:00 h. Inscripcions i recollida de documentació.
10:30 h. Benvinguda.
10:45 h. Ponència i col.loqui: LA BASE DE L’ECONOMIA SÓN LES PERSONES, NO EL DINER a càrrec d'Arcadi Oliveres
12:15 h. Cafè
12:45 h. DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA; la sèrie sobre Pere Casaldàliga.
Aquest estiu s’ha dut a terme, a Sao Felix do Araguaia, el rodatge d’una mini-sèrie sobre Pere Casaldàliga. Basada en la novel.la del mateix nom, relata els primers anys d'en Pere a Brasil.
Amb la participació de Francesc Escribano (autor del llibre i productor), Oriol Ferrer (director de la sèrie) i dels actors: Eduard Fernández, Clara Segura, Mònica López, Kai Puig...

Missatge de Pere Casaldàliga

14:30 h. Dinar
16:00 h. RECORDANT ELS 25 ANYS DE TROBADES
16:30 h. CONCERT: càrrec de CARLES CASES piano i QUERALT ROCA clarinet
18:00 h. Eucaristia

Pàgines