17/03/2013

Casal Borja
C/Llaceres 30
Sant Cugat del Vallès

Com arribar-hi

Consulta el tríptic de la trobada

Per iniciar la reflexió publiquem la introducció fraterna d’en Pere Casaldàliga.

A l’Agenda 2012 ens preguntàvem quina Humanitat podem i volem ser, quina vida podem i volem viure, quina convivència anhelem. Aquesta Agenda del 2013 aterra en el camp de batalla de l’Economia, on es decideix la voluntat i la possibilitat de viure i de conviure tota la Humanitat amb veritable dignitat humana.

L’Agenda aborda L’Altra Economia. Que no és pas per a res un tema nou, sinó que empalma amb la lluita utòpica de tanta Humanitat, en moviments i revolucions, amb diferents noms, però en la recerca de la justícia, contra la fam i l’esclavitud, contra tots els règims polítics que han negat el sòl i el pa a la majoria de la Humanitat una.

Parlem de L’Altra Economia, altra de veritat, radicalment alternativa, no pas simplement de <reformes econòmiques>. De reformismes barats el Déu de la Vida ens en lliuri. L’Altra Economia no pot pas ser només econòmica; ha de ser integral, ecològica, intercultural, al servei del Bon Viure i del Bon Conviure, en la construcció de la plenitud humana, desmuntant l’estructura econòmica actual que està exclusivament al servei del mercat total, apàtrida, homicida de persones, genocida de pobles. Somiem amb un canvi sistèmic que atengui les necessitats i aspiracions de tota la Família Humana reunida a la casa comuna, l’Oikos. <Oiko-nomia> és l’administració de la casa, que té com a llei la fraternitat/sororitat.

Aquesta economia només pot esdevenir-se a partir d’una consciència humana i humanitzadora que rebutgi la desigualtat escandalosa en la qual està estructurada la societat actual. Una Economia per a totes les persones i per a tots els pobles, en comunió de lluites i esperances. Com somiava aquell camperol per als seus nou fills: <més o menys per a tots>. A nivell de família, de veïnat, de ciutat, de país, de continent, de món. Sempre a partir dels pobres i exclosos; construint des de la terra el Poble, des de la seva suor, des del seu crit i el seu cant, des de la sang vessada per tantes multituds de màrtirs testimonis.

Els informes del PNUD ens estan recordant que el 20% més ric de la població mundial absorbeix el 80% de les riqueses mundials, i que el 20% més pobre s’ha d’acontentar amb l’1,6%. Segons Noam Chomsky, 230 famílies són posseïdores del 80% de la riquesa mundial. Mentre continuïn aquestes xifres de desigualtat monstruosa no hi haurà pau ni justícia al món.

L’economia altra ha de ser la socialització dels bens majors, que són patrimoni de tota la Humanitat: la terra, l’aigua, la vivenda, la salut, l’educació, el treball, la comunicació, la mobilitat...

L’economia de mercat especulativa, financera, regeix el món i així tot està sotmès a la macrodictadura de l’economia capitalista neoliberal. En comptes d’una política social s’ha imposat el mercat total i la seva economia especulativa financera globalitzada.

La civilització que avui ens domina és l’estructuració capitalista de l’egoisme, de la prepotència, de l’exclusió, de la fam, de la mort abans d’hora i per causes iniqües...

El teòleg màrtir Ellacuría propugnava <la civilització de la pobresa>. Jo la traduïa com <la civilització de la sobrietat compartida>. Si continuem fent del lucre a qualsevol cost la pauta de l’economia, seguiran creixent la fam, la misèria, la violència, la depredació. El creixement capitalista neoliberal només es pot vèncer amb un <decreixement> harmònic i mundial. <El Bon Viure i el Bon Conviure> exigeixen i possibiliten que la Humanitat creixi veritablement, humanitzant-se en tots els àmbits.

<Humanitzar la Humanitat> és la consigna. Ecològicament, pluriculturalment, iguals i diferents a la Casa Comuna, l’Oikos. A la llum de la fe religiosa, sobretot, aquesta economia altra serà una veritable espiritualitat: de compassió solidària amb tots els caiguts al marge del camí; d’indignació profètica davant tots els ídols de mentida i de mort; de convivència amorosa amb tots els éssers. Suposa una autèntica conversió al Misteri de la Vida, al Déu d’aquest Misteri, a l’Oikos que cohabitem. Es dirà que és utopia; i ho és. Una utopia legítima si es viu dia a dia construint-la a base d’amor i d’esperança. És una economia-utopia que s’ha d’anar inventant des de la pràctica diària. Obligarà a reveure a fons la noció i la pràctica de la propietat privada, tinguda com a sacra i il·limitada. Les Religions, l’Església concretament, han servit per justificar l’entronització d’una propietat privada que és privativa i privadora.

En els primers temps de l’Església, en contrapartida, aquells venerables bisbes teòlegs dictaminaven categòricament: <allò que et sobra no és teu>. Acumulant en poques mans i excloent les majories, la propietat privada ve a ser una guerra a mort entre els opressors i els oprimits, que diria el teòleg Comblin, entre els que tenen i els que no tenen, que diria Cervantes. En llenguatge bíblico-teològic tenim la paraula clau per parlar de l’Altra Economia, veritablement altra: el Regne, l’economia del Regne. Obsessió de Jesús de Natzaret, revolució total de les estructures personals i socials. Utopia necessària, <obligatòria>, perquè és la proposta del mateix Déu de la Vida, Pare-Mare de tota la família humana. Pere Casaldàliga

Programa

10:00 h. Inscripcions i recollida de documentació.
10:30 h. Benvinguda.
10:45 h. Ponència i col.loqui: LA BASE DE L’ECONOMIA SÓN LES PERSONES, NO EL DINER a càrrec d'Arcadi Oliveres
12:15 h. Cafè
12:45 h. DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA; la sèrie sobre Pere Casaldàliga.
Aquest estiu s’ha dut a terme, a Sao Felix do Araguaia, el rodatge d’una mini-sèrie sobre Pere Casaldàliga. Basada en la novel.la del mateix nom, relata els primers anys d'en Pere a Brasil.
Amb la participació de Francesc Escribano (autor del llibre i productor), Oriol Ferrer (director de la sèrie) i dels actors: Eduard Fernández, Clara Segura, Mònica López, Kai Puig...

Missatge de Pere Casaldàliga

14:30 h. Dinar
16:00 h. RECORDANT ELS 25 ANYS DE TROBADES
16:30 h. CONCERT: càrrec de CARLES CASES piano i QUERALT ROCA clarinet
18:00 h. Eucaristia

09/02/2013

L’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga celebra la tornada a casa del Bisbe Pere. Agraïm tot el suport rebut, i les mostres de solidaritat amb el bisbe Casaldàliga i amb el poble Xavante.

El Bisbe Pere està de nou a casa, a Sâo Felix d’Araguaia la desintrusió de les terres de Marâiwatsédé  s’està realitzant sota control de la Policia Federal, les famílies que tenen dret de Reforma Agrària es van instal·lant en terres apropiades cedides pel Govern i a Sâo Félix el clima de tensió està controlat, el que ha possibilitat que el Bisbe Pere pugui començar el nou any al costat del seu poble.

Són moltes les mostres de suport que han arribat i estem convençuts de que el ressò internacional ha contribuït a que el procés de retorn de les terres al poble Xavante vagi endavant.

Aquest suport internacional a la causa indígena és molt important i cal que continuï,  cal vetllar  perquè siguin reconeguts els Drets de tots el Pobles Indígenes.

Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga.
Barcelona-Catalunya

Barcelona, 31 de desembre de 2012

27/12/2012

Tal i com us informaven a la carta nº 70, la Prelazia de Sâo Félix està passant un moment difícil amb la situació dels indígenes Xavantes.

Una delegació de 10 indígenes va estar a Brasília, el passat 17 de setembre, per tal de reunir-se amb el vicepresident del Tribunal Regional Federal, amb l’objectiu de que es deixés sense efecte la suspensió de l’entrega definitiva de la terra als Xavantes.

El mes de juliol, la FUNAI va entregar a la justícia federal de Mato Grosso el plànol de la devolució de les terres als indígenes, que va ser homologat, però aquest va ser suspès més tard, per l’òrgan judicial superior.

"Tots sabem que aquella àrea és nostra , que te els esperits dels nostres ancestres registrats en aquells arbres" diu el Xavante José de Arimateia. "Des de els nostres avis fins avui, nosaltres som Marâiwatsédé. Nosaltres som els últims fills del poble Marâiwatsédé. Des de que van ser expulsats  quan eren joves, els nostres avis van tenir l’esperança de tornar-hi vells a veure allà les netes, les fruites".

José explica que, de les 165.000 hectàrees homologades, els Xavantes ocupen poc més de 30 mil. La resta és utilitzada il·legalment per prop de 400 "poseiros" i, especialment per "fazendeiros", empresaris de la fusta i "grileros". "No es veritat que visquin 7000 persones no indies allà. Son més o menys 400. Això es una invenció dels fazendeiros". Explica el Xavante.

En aquest context els Xavante, han sofert  els atacs dels latifundistes. Amenaces, assassinats , problemes de salut per culpa de les pressions i de la degradació ambiental,  i inclús una amenaça de mort, han estat dutes a terme pels "fazendeiros" invasors.

NOTA DEL CIMI:

El Consell  Indigenista Missioner manifesta i reafirma el seu incondicional recolzament als Xavantes de la Terra Indígena Maraiwatsede que fa 46 anys esperen que es faci efectiu el dret al seu territori tradicional.

Com ja va manifestar el Ministeri Públic Federal, mitjançant una nota, aquesta terra indígena va ser reconeguda com a tradicional no només via administrativa, pel decret del President de la República que el va homologar, sinó també judicialment, amb la sentència de la Justícia Federal de Mato Grosso l’any 2007. Posteriorment, aquesta decisió va ser reafirmada per unanimitat pel Tribunal Regional Federal-1ª Regió.

En la decisió col·legiada, els magistrats del TRF 1 van reconèixer l’àrea de Marâiwatsede com terra tradicional del poble Xavante, destinada a la possessió permanent d’aquesta comunitat indígena, incluint l’usdefruit exclusiu de les riqueses de la terra, dels rius i dels llacs que hi hagin, segons el que determina l’art. 231 de la Constitució Federal.

Per els magistrats, "les proves del procediment, revelen escandalosament, les conductes il·legítimes practicades pels dirigents de l’Agropecuària Suià- Missú l’any 1966, quan van promoure una clara expulsió dels indígenes de les seves terres. Primer sotmetent-los a l’extrema necessitat de supervivència per culpa de la degradació ambiental, que va provocar una dràstica reducció dels mitjans de subsistència i el seu posterior trasllat  a una petita àrea pantanosa, on van ser exposats a innumerables de malalties".

El Tribunal acaba la seva decisió, afirmant que la possessió  de les terres per part de les persones -no índies- sobre l’àrea objecte de litigi "és il·lícita i de mala fe, perquè eren coneixedors de que es tractava de terres tradicionalment ocupades pels indis Xavantes Marâiwtséde, i que fins i tot, va ser posteriorment reconegut per comunicat del President de la República".

Fa poc, el Jutge Federal Julier Sebastiâo va dictar la immediata expulsió de les persones foranies de la  terra indígena.

Entenem que qualsevol altra acció que no sigui la concretització de la retirada dels no indis de Marâiwatséde és  dilatòria  i fereix en l’essència els drets dels indígenes, durament conquerits després de molts anys d’espera i lluita.

Esperem que el Govern Federal faci efectiva la decisió judicial vigent.

Brasília (DF), 06 de setembre de 2012

CARTA DE LA COMUNITAT XAVANTE DE MARÂIWTSÉDÉ A LA SOCIETAT BRASILERA

CARTA DE LA COMUNITAT XAVANTE DE MARÂIWTSÉDÉ A LA SOCIETAT BRASILERA (català)

Carta de suport dels indis Tapirapés

Pàgines